Cançons dels Jueus Catalans. Cançons Jueu-Espanyoles

Senyor qui lo món formist de nient.
Creïst terra, aigua, foc e vent:
Recull tota la tua gent!
Assegura’m sobre la roca.

Si amb honor volíest acabar
amb tot hom haurets a usar:
De hom malvat no us leixats enganar
i amb qui es pur et comportes purament.

De ton haver cortès seràs,
segon ton poder t’honoraràs
però pobrea no passaràs.
Qui és pobre fins al veí és odiós.

Vostra muller vulats amar
gin nodrir, vestir i calçar.
A cercar sa honor no siau avar.
És glòria de reis tenir presents les coses.

En nuvi: si no podeu fer assò
menjats austurió o cervel de moixò
confit de taronja o d’estonfó.
Així potser, el podrem derrotar.

Una nova cançò a la núvia
Dona, vejats el marit sovint;
serviu-lo bé, millor o quin
digats si és gran o poc o nin:
Jo tinc el meu estimat
que reposa entre els meus pits.

Si altra dona demana per si
vos passau la mà bell bací;
saludats: Sènyer, ací, ací,
he cobert el meu divan amb cobertors.

Serviu-lo ben e bon pensir
per tal que als fets ho puga servir.
Digats-li si’l vets apnujós ni cosir:
Desvetlla’t, desvetlla’t i canta!

Si us fa almuix car no us par bo
no’l fassats ballar mindisó
creu-lo si us diu ojats-ho.
Cadascú saps les amargors deel seu cor.

Tam, tam, tam we-nislam.

Al Tahal-lel passà qui primer donà
sa filla a l’ancià, qui la’n feu bagassa.

L’ancià se’n va a colgar al cap del llit.
La noia lo desperta amb gran braó.
L’ancià li’n diu: que n’ets tu d’ignorant.
Menjar i vestir n’hauràs, mas no pas folga.
La noia li’n diu: feu-me aquel acte!
Par que n’hajau dolor a tot el tendó.

Mas io juro en Deu e en la Llei de Moisés
que si vos no me’l feu io esquinçaré el contracte.
L’ancià li’n diu: ara sí que l’hem feta!
Car io no en sai aquella obra.
Mas io vos portaré un bon jove fornit
que el et donarà grans alegries.

La noia li’n diu: io me’n vull anar.
Amb un jove fornit vull passar lo mar.
E si, en tot me’n vull anar,
amb una galera o amb una nau.

Al Tehal-lel…

Núvia: escoltau lo meu sermó
que és pus dolç que esturió o salmó;
tret és de les castigueres de Selomó
amb què l’instruí la seva mare.

Com serets ambdós amb amor
dins cambra sens remor
fets-li tocar lo tambor.
I les meves mans regalimaven mirra.

Trop no anau ça ne lla
ni a la finestra estar l’endemà.
A filar, a teixir o a cosir hajau la mà.
I obrir la boca només per parlar amb saviesa.

Fi a mon sermó vull dar:
vostro marit sobre tot amar;
lo seu comandament dins lo cor guardar.
Clos amb un segell estret.

Sir nasir, sir nasir,
nasir la-hatan sir hadas,
sir hadas.

Al nuvi vull pregar
que escolte bé so que li vull parlar;
bon nodriment li vull mostrar
de saviesa i d’honor preuat.

Sir nasir…

E doncs, com vos vindreu a dinar
feu bel semblant, bel ui e clar.
Saludàs: dona, Déu vos guard,
sou com una aurora.

Sir nasir…

Què’s que menges vos farà pro
amb solàs, no amb tençò.
Pa eixut amb pau és pus bo
que un bou gras amb rancúnia.

Sir nasir…

De tota res vulau amor
e de la dona ja millor.
Honorats a tot e haureu honor.
En aquest camí resideix la llum.

Sir nasir…

En nuvi: com no poreu fer allò
preneu de l’ou el rosellò
o peix saget o bergalò.
Així, potser, l’enganyarem.

Sir nasir…

A la nuit quan ambdui jaureu,
ianglant, rient, quaix qui no ho veu
d’alguns pessics d’amor n’haureu
que sons bons els blaus dels qui s’estimen

Sir nasir…